La curiositat

Quan es parla d'educar a casa o del homeschooling, la primera resposta acostuma a ser de rebuig. Normalment es té el prejudici de la falta de competència docent dels propis progenitors de les criatures, oblidant que en el nostre sistema educatiu es pot obtenir un lloc de professor/a, mestre/a, sense tenir-ne cap aptitud. No? Tots els professors que hem tingut han sabut fer la seva feina? La podrien haver fet millor? És potser el sistema el que falla? Vaja, ara me'n vaig cap a una altra banda. Però educar a casa és un tema que genera molta controvèrsia, quan el que hauria de generar controvèrsia és el sistema educatiu que hem d'aguantar tots plegats.

Precisament us vull parlar d'un bloc on una família que educa a casa ens mostra quina feina fan i com la fan. I per què. I quan. I qui. Hi ha diversos blocs del mateix tipus, però avui us parlaré de Joguines al menjador, potser perquè em sento identificada amb el títol...

Educar a casa i educació lliure, si bé no són el mateix, si que tenen punts en comú. I un dels més importants és el plantejament primer alhora de realitzar qualsevol activitat educativa: la curiositat de l'infant. No sóc cap experta en la matèria, però un cop vaig ser mare, vaig entendre que les coses no havien de ser obligatòriament com jo les havia viscut. I, encara que anar a contracorrent és menys còmode que seguir-la, també és molt més satisfactori. Potser no tots volguem o poguem educar a casa, però tenim el dret, si no l'obligació, d'intentar millorar el sistema educatiu (i la resta del sistema...) que han de viure els nostres fills.

Aquesta imatge exemplifica clarament el mètode de la curiositat. Partint de la pregunta: COM plou, la mare pensa i al cap d'uns dies idea un experiment on aquesta pregunta serà resposta magníficament. Jo la copio. És una de les meravelles de poder ser a la xarxa: compartir informació.

A Joguines al menjador trobareu molts exemples com aquest, molt ben explicats. Si us interessa, us animo a fer-hi una ullada.