dimarts, 31 de gener de 2012

Els peus


Passi el que passi, el camí sempre és sota els nostres peus, perquè són els nostres peus els que fan el camí.




dijous, 26 de gener de 2012

Vida a Mart



Aquests dies, a casa, som atacats per un exèrcit de mocs. Ens organitzem com podem per guanyar la batalla i fer feina.
La música sempre ajuda. Una versió deliciosa, una de les meves cançons preferides. David Bowie versionat per Seu Jorge, la unió de dos noms que em tenen el cor robat. Amb tots voslatres: Life on Mars en portuguès, una veu càlida per aquest dijous fred i encostipat.

dimarts, 24 de gener de 2012

Les petites coses 4

Trencaclosques de la meva infància.






Trencaclosques de la segona infància.






dilluns, 23 de gener de 2012

La curiositat

Quan es parla d'educar a casa o del homeschooling, la primera resposta acostuma a ser de rebuig. Normalment es té el prejudici de la falta de competència docent dels propis progenitors de les criatures, oblidant que en el nostre sistema educatiu es pot obtenir un lloc de professor/a, mestre/a, sense tenir-ne cap aptitud. No? Tots els professors que hem tingut han sabut fer la seva feina? La podrien haver fet millor? És potser el sistema el que falla? Vaja, ara me'n vaig cap a una altra banda. Però educar a casa és un tema que genera molta controvèrsia, quan el que hauria de generar controvèrsia és el sistema educatiu que hem d'aguantar tots plegats.

Precisament us vull parlar d'un bloc on una família que educa a casa ens mostra quina feina fan i com la fan. I per què. I quan. I qui. Hi ha diversos blocs del mateix tipus, però avui us parlaré de Joguines al menjador, potser perquè em sento identificada amb el títol...

Educar a casa i educació lliure, si bé no són el mateix, si que tenen punts en comú. I un dels més importants és el plantejament primer alhora de realitzar qualsevol activitat educativa: la curiositat de l'infant. No sóc cap experta en la matèria, però un cop vaig ser mare, vaig entendre que les coses no havien de ser obligatòriament com jo les havia viscut. I, encara que anar a contracorrent és menys còmode que seguir-la, també és molt més satisfactori. Potser no tots volguem o poguem educar a casa, però tenim el dret, si no l'obligació, d'intentar millorar el sistema educatiu (i la resta del sistema...) que han de viure els nostres fills.


Aquesta imatge exemplifica clarament el mètode de la curiositat. Partint de la pregunta: COM plou, la mare pensa i al cap d'uns dies idea un experiment on aquesta pregunta serà resposta magníficament. Jo la copio. És una de les meravelles de poder ser a la xarxa: compartir informació.

A Joguines al menjador trobareu molts exemples com aquest, molt ben explicats. Si us interessa, us animo a fer-hi una ullada.

Postals Petit Pop

Aviat: postals Petit Pop a la venda.



diumenge, 22 de gener de 2012

Bon diumenge



Tout dit, by Camille (Live Impro, 2011)+ Kouyaté & Neerman

Una d'aquestes persones que té tants detractors com fans. Jo sóc fan. Aquesta improvització no té desperdici. Uns minuts musicals per aquest diumenge assolellat.

dissabte, 21 de gener de 2012

La inspiració ve treballant

És molt coneguda la frase de Picasso: "La inspiració ve treballant". I és ben cert. Perquè quan la teva feina és creativa sempre estàs treballant. Viure s'acaba convertint en la teva feina i la teva feina s'acaba convertint en viure. Però això no té res de bucòlic ni romàntic. Com sempre, del que es tracte és d'obrir els ulls. Fins i tot el que trobes odiós i insuportable és susceptible de transformar-se en una imatge, una cançó o una poesia.
Que tremolin els papers i cartrons, vaig armada!


dijous, 19 de gener de 2012

Pale blue eyes



Una deliciosa versió de Pale blue eyes de la Velvet Underground  interpretada per Marisa Monte cap al 1994.

dimecres, 18 de gener de 2012

Esperança, molta Esperanza



Hi ha cançons que se't fiquen a dins i et mouen i remouen. Hi ha interpretacions que et transporten molt més lluny del que cap mitjà de transport pot fer. Hi ha lletres que et desobriexen racons de tu mateix que s'amaguen durant la rutina del sol. Hi ha sons que confirmen la teoria de la música de l'univers. Hi ha persones que tenen un do especial per crear aquest miracle. Un altre regal d'Esperanza Spalding. Samba em prelúdio, del gran Vinicus de Moraes, un dels grans poetes de la literatura brasilera, amb música del seu company musical, Baden Powell.


Samba em prelúdio

Eu sem você
Não tenho porquê
Porque sem você
Não sei nem chorar
Sou chama sem luz
Jardim sem luar
Luar sem amor
Amor sem se dar

Eu sem você
Sou só desamor
Um barco sem mar
Um campo sem flor
Tristeza que vai
Tristeza que vem
Sem você, meu amor, eu não sou ninguém

Ah, que saudade
Que vontade de ver renascer nossa vida
Volta, querida
Os meus braços precisam dos teus
Teus abraços precisam dos meus
Estou tão sozinho
Tenho os olhos cansados de olhar para o além
Vem ver a vida
Sem você, meu amor, eu não sou ninguém 

Vinicius de Moraes

dimarts, 17 de gener de 2012

Cercles

CERCLES

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
-tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou-,
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n'estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.

 J. Vinyoli


dilluns, 16 de gener de 2012

Música que alimenta.



Les infintes versions de les composicions de Tom Jobim que s'han produït al planeta no sempre són satisfactòries, com a mínim per les meves orelles. Però aquesta és absolutament sublim. Jo no em canso mai descoltar-la. Crec que és una de les meves cançons preferides que he escoltat i gaudit fins ara. Un regal pels sentits. Inútil paisagem, composicó: Antonio Carlos Jobim, lletra: Aloysio de Oliveria.
Amb tots vostès, Esperanza Spalding i Gretchen Parlato!

diumenge, 15 de gener de 2012

Les petites coses 3


Diumenge.



Una veïna xafardera.



La sempreviva.


Tresors diversos.


El meu davantal.

dissabte, 14 de gener de 2012

Cheburashka




Una mica més d'stop motion. Aquest cop de l'antiga Unió Soviètica. Cheburashka és un petit animaló que apareix en una caixa de taronges. No sap d'on ve ni a quina espècie pertany. Aviat troba un gran amic, el cocodril Gena, que treballa al Zoo. Uns personatges entranyables i preciosos! Espero que us agradin.

divendres, 13 de gener de 2012

Komaneko



Una de les meves pel·lícules preferides del món mundial. Una pel·li feta en stop motion sobre un gatet que fa una pel·li en stop motion! I no és un gatet qualsevol, és el Komaneko. Està penjada en parts, però es pot veure sencera. Que no la despengin, si us plau. Segur que us agradarà. Ah, i als vostres fills, també!
De fet, el Komaneko viu a casa nostra.


dijous, 12 de gener de 2012

Reciclem

Teniu alguna peça de roba que us agrada molt però no us la poseu mai? Doncs la tela d'aquesta faldilla era una brusa molt bonica que no m'agrada gens com em quedava. Va voltar per casa durant anys fins que vaig veure la llum. Una faldilla! Aquesta és de les més senzilles que es poden fer. Es tallen dos rectangles i es cusen a la goma de la cintura. M'agrada el resultat que vaig aconseguir.


El "monu de la llana"

Algú té moltes ganes de treballar amb la llana... Algú veu coses molt boniques que li fan venir moltes idees al cap. Algú té el "monu de la llana"... i de les teles i de les fustes...


dimecres, 11 de gener de 2012

A poc a poc



Heu sentit a parlar de l'Slow Movement? I de l'Slow Food? Jo sempre havia sentit que anava a un ritme diferent que la resta del món, com a mínim, que la majoria de gent. Puc ser molt ràpida treballant, això no té res a veure amb les capacitats, té a veure, altre cop, amb l'actitud. I a mi m'agrada anar a poc a poc, perquè la vida és ara i el lloc és aquí. Ens aturem?


dimarts, 10 de gener de 2012

El Pa i el Vi: Postre groc

Si us agrada cuinar, aquí teniu un enllaç al meu bloc de cuina. Encara és petitet, fa poc que ha nascut. Però si segueix menjant així de bé, aviat es farà gran

El Pa i el Vi: Postre groc: "Aquest deliciós postre fred no el vaig fer jo, va ser la meva mare. El que sí que vaig fer jo va ser menjar-me'l exclamant onomatopèies de ..."

Jardins de la Maternitat


Barcelona és bonica. Sobretot si hi vas per passar el dia o el cap de setmana i després tornes a la tranquil·litat del poble. Però sí, m'agrada Barcelona. I un dels llocs que més m'agrada és els Jardins de la Maternitat, aquí hi podreu trobar més informació.

Els edificis, com tota l'arquitectura modernista, són dels que et fan sommiar.


 Hi ha quaranta espècies d'arbres i molts ocells.


 Podem gaudir de grans extensions de gespa en pendent. Ideals per fer fer la croqueta!



Una de les dues zones de joc per la canalla, està envoltada de mèlies , aquests arbres de conte.


Hi podem trobar molts tresors.


Tresors de tota mena.



Resumint, si encara no hi heu anat mai, us recomano visitar aquests jardins. Un altre dels seus encants, és que, fins i tot els dies que hi ha força gent, s'hi pot estar tranquil·lament perquè no és un indret de Barcelona on es produeixin aglomeracions.


diumenge, 8 de gener de 2012

Les petites coses 2


Ser gat té avantatges, indubtablement. Neruda deia: "mínimo tigre de salón", a la seva Oda al gato. Així, l'ampit de la finestra esdevé l'expressió mínima de jardí. Qui pogués ser gat!