Charlie Haden i Kurt Weill interpreten Speak low, de Kurt Weill, dins de la pel·lícula musical September Songs. Contrabaix i veu, una combinació que ja havia sortit al bloc i que m'agrada molt. Una deliciosa interpretació d'una cançó delicada i sublim. Us recomano fervorosament veure la pel·lícula, si us agrada la música de Kurt Weill.
Aquests dies, a casa, som atacats per un exèrcit de mocs. Ens organitzem com podem per guanyar la batalla i fer feina.
La música sempre ajuda. Una versió deliciosa, una de les meves cançons preferides. David Bowie versionat per Seu Jorge, la unió de dos noms que em tenen el cor robat. Amb tots voslatres: Life on Mars en portuguès, una veu càlida per aquest dijous fred i encostipat.
Tout dit, by Camille (Live Impro, 2011)+ Kouyaté & Neerman
Una d'aquestes persones que té tants detractors com fans. Jo sóc fan. Aquesta improvització no té desperdici. Uns minuts musicals per aquest diumenge assolellat.
Hi ha cançons que se't fiquen a dins i et mouen i remouen. Hi ha
interpretacions que et transporten molt més lluny del que cap mitjà de
transport pot fer. Hi ha lletres que et desobriexen racons de tu mateix
que s'amaguen durant la rutina del sol. Hi ha sons que confirmen la
teoria de la música de l'univers. Hi ha persones que tenen un do
especial per crear aquest miracle. Un altre regal d'Esperanza Spalding.
Samba em prelúdio, del gran Vinicus de Moraes, un dels grans poetes de
la literatura brasilera, amb música del seu company musical, Baden
Powell.
Eu sem você
Não tenho porquê
Porque sem você
Não sei nem chorar
Sou chama sem luz
Jardim sem luar
Luar sem amor
Amor sem se dar
Eu sem você
Sou só desamor
Um barco sem mar
Um campo sem flor
Tristeza que vai
Tristeza que vem
Sem você, meu amor, eu não sou ninguém
Ah, que saudade
Que vontade de ver renascer nossa vida
Volta, querida
Os meus braços precisam dos teus
Teus abraços precisam dos meus
Estou tão sozinho
Tenho os olhos cansados de olhar para o além
Vem ver a vida
Sem você, meu amor, eu não sou ninguém
Les infintes versions de les composicions de Tom Jobim que s'han produït al planeta no sempre són satisfactòries, com a mínim per les meves orelles. Però aquesta és absolutament sublim. Jo no em canso mai descoltar-la. Crec que és una de les meves cançons preferides que he escoltat i gaudit fins ara. Un regal pels sentits. Inútil paisagem, composicó: Antonio Carlos Jobim, lletra: Aloysio de Oliveria.
Amb tots vostès, Esperanza Spalding i Gretchen Parlato!