dilluns, 16 de gener de 2012

Música que alimenta.



Les infintes versions de les composicions de Tom Jobim que s'han produït al planeta no sempre són satisfactòries, com a mínim per les meves orelles. Però aquesta és absolutament sublim. Jo no em canso mai descoltar-la. Crec que és una de les meves cançons preferides que he escoltat i gaudit fins ara. Un regal pels sentits. Inútil paisagem, composicó: Antonio Carlos Jobim, lletra: Aloysio de Oliveria.
Amb tots vostès, Esperanza Spalding i Gretchen Parlato!

2 comentaris:

  1. Esperanza Spalding i Gretchen Parlato són dos noms en majúscules malgrat ser més coneguda Spalding. El resultat d'unir-se només pot ser bo.
    Per cert, el últim disc de Gretchen Parlato és fantàstic.

    ResponElimina