Va desar les tisores i va espolsar la toballola mecànicament, gairebé per inèrcia. Quin escampall! Va agafar l'escombra. Netejar és el que sempre li feia més mandra. Vinga, que aviat ho enllesteixes. Llavors ho va veure. No s'ho podia creure. Era allà, mirant-la. Sí, sí, mirant-la. I ell també s'en va sorprendre.
Sembla tret d'una "mà de contes"!!
ResponEliminaJajajaja! És veritat, no ho havia vist! Les petites coses estan plenes de vida, només cal tenir els ulls ben oberts ;)
ResponElimina