Les convalescències proporcionen temps. Un temps que no és volgut i que no és plàcid, sobretot quan parlem de criatures. Però, temps, al capdavall. I s'ha d'aprofitar. Fabricar una realitat paral·lela o un petit trosset de ciutat és una bona teràpia contra el tedi i, encara que sigui una solució infantil en el millor sentit de la paraula, fa il·lusió crear una societat utòpica. N'hi ha que necessitem el joc com qui necessita l'oxigen.
Materials: restes de fusta de pi tractada, taps de suro de vi (rodes) i de cava (ninots), cartrons i cartolina. Pintura: acrílics i ceres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada