Una de les meves passions és l'antropologia i un dels meus autors preferits és Mircea Eliade. Un dels seus llibres parla del "mite de l'etern retorn". En pràcticament totes les cultures de tots els temps, de tot el món, es repeteixen certs arquetips que regeixen la nostra concepció del que defineix la nostra vida a la Terra. I aquestes concepcions, creences i pràctiques venen de l'observació i de la natura. El cicle de les plantes, el cicle del dia i la nit, el cicle de les estacions, etc. Per mi, Cap d'Any és un dia especial, potser perquè sóc primitiva. Una festa sobre el principi i la fi, sobre l'acceptació però també sobre l'esperança. Per mi, aquesta és una festa per quedar-me a casa i gaudir, en la solitud de la casa adormida, els primers instants del nou any. Així com el foc, que creix en la bellesa de la seva força i després es consumeix fins a desaparèixer gairebé del tot. Només gairebé. La seva escalfor i la seva bellesa tots la tenim present encara que no hi siguem al davant. Així com el foc, es consumeix un any i en ve un altre. Potser ara queda explicat el meu fetixisme pels calendaris...
BON ANY 21012!
