Humor caní

 

No patiu, aquest gosset no està tancat en una habitació minúscula. Té una terrassa molt grossa per jugar. Aquest foradet està arran de terra a la terrassa. L'hem vist pel balcó i ha ficat el morro per aquí per mirar-nos i ens ha fet molta gràcia. Un altre capítol de veïns xafarders.

Humor felí

De vegades, la nostra gateta Aïsha fa aquestes coses. I, és clar, et poses a riure.

Com podeu observar, té molt espai per estirar-se còmodament. Però, on recolza el cap?

Jo no puc evitar pensar que fa aquestes coses expressament. Perquè vol que estiguem contents i poguem ser capaços de riure una mica en qualsevol moment. I jo li agraeixo. Es gats són sabis zens silenciosos i camuflats.

Les petites coses: Celebració

Celebració.

 El que ha quedat de les madalenes i els sandwitchos.

El que ha quedat del pastís de formatge.

El que ha quedat del Marble Cake.

Primera festa d'aniversari amb tots els ets i uts, més caipirinha de la Manunis pels pares i mares. Finalment no he pogut fer totes les decoracions que tenia al cap perquè de moment només tinc dues mans. Però estic contenta de les banderoles i cercles fetes amb escuradents a quarts de cinc de la matinada. Si us agraden , mireu aquí.

La fera ferotge

Des de Petit Pop: força València!

Ocupes al menjador

 

Últimament a casa passen coses estranyes...

Apareixen personatges al menjador...

I. és clar, ocupen el nostre espai vital, modificant rutines i eines.

Conversant amb la fusta 2

Pintures i barnissos. Ceba tendra, enciam, bolets i pastangues.

Conversant amb la fusta

Últimament, a Petit Pop, anem molt enfeinats. Entre d'altres coses, aprendre a relacionar-se amb la fusta i fer amb les mans allò que tens al cap és realment emocionant. Gràcies Anna!

Work in progress.

 

 

S'obren nous camins per explorar.

Paper reciclat

Bé doncs, sí que ho vam aconseguir. Us presento el nostre paper reciclat. Per veure els passos previs mireu aquí i aquí.

Tinc un somni

Digueu-me rareta, però tinc un somni fet de pastangues de colors com aquestes. Des d'un fatídic vespre que vaig veure un programa del Jamie Oliver on ens ensenyava com collia pastangues de diferents varietats directament del seu magnífic hort ecològic... I el pitjor de tot és que em conec i no pararé fins aconseguir tastar-les.

Aquestes són del bloc Cannelle vainille, un veritable plaer pels sentits.

Aprofito per recordar-vos el meu bloc de cuina: El Pa i el Vi. Un tast de la darrera recepta publicada: Apple crumble.

Paper tallat

Una de les tècniques plàstiques que més m'agraden és el paper cut. Amb un humil tros de paper i unes eines que tallin es poden fer veritables meravelles. La sobrietat en el color que acostuma a acompanyar aquestes creacions (encara que també hi ha gent que fa servir papers de colors llampants) subratlla la delicadesa dels dibuixos plans que habiten la cel·lulosa. L'únic límit és la pròpia destresa i la imaginació.

Aquestes imatges són de l'artista Lucrezia Bieler. Gaudiu-ne!

Speak low

Charlie Haden i Kurt Weill interpreten Speak low, de Kurt Weill, dins de la pel·lícula musical September Songs. Contrabaix i veu, una combinació que ja havia sortit al bloc i que m'agrada molt. Una deliciosa interpretació d'una cançó delicada i sublim. Us recomano fervorosament veure la pel·lícula, si us agrada la música de Kurt Weill.

Teràpia contra el fred

Nosaltres seguim amb la nostra feina, que alguna cosa hem de fer amb aquest fred siberià. I en fem, en fem.

Estic molt contenta de la solució que he trobat per fer el bastidor. Després de trencar-m'hi el cap força estona, he trobat una opció econòmica i senzilla que ha permès que la Zoe pogués ajudar a cosir una estona (fins que se n'ha cansat).

A veure com queden els nostres primers folis de paper reciclat quan s'assequin.

I amb imatges de l'arribada de la foscor, amb els seus blaus i grocs, ens retirem.

Febrer nevat